ELS 50 ANYS DE PILAR
Març 12, 2008 per 50anysdepilar
En aquest blog , desitgeu-li un feliç aniversari, pengeu-hi: dedicatòries, escrits, alegria, estimació, bons desitjos, i tot allò que l’hi agrada.
Arxivat a Sense categoria | Etiquetat 50 | 27 Comentaris
Deixa un comentari
DEU TRUCS DE MÀGIA
Quan era més xiqueta,
ma mare fee màgia per a mi.
D’UNA ovella, una jaqueta;
de DOS flors fee un jardí;
de TRES papers fee un avió;
de QUATRE draps, un vestit.
De CINC notes, una cançó;
de SIS lletres, un escrit;
de SET pedres, un castell;
de VUIT botons, un tresor.
De NOU fustes, un vaixell
i de DEU tints, un món de color!
Susana Antolí (“Tornem a ser menuts!”)
MOLTES FELICITATS!
Hola Pili ! que contents estem que facis 50, jo hi vaig al darrere ja ja!
De quina manera et podríem desitjar tota la felicitat per a tu germaneta, nebots i cunyat.
Doncs amb una mica de música.
No sé si recordaràs un grup de música a “capela” Stupendams.
A veure si et sona, malgrat que no ho sembli totes les cantants són dones, i quines veus sobretot les que fan de baix.
un petó de part de l’Anton i la Marga
Fins que no valores la meitat del que t’ocupa, no tens una referència, més o menys tangible de la part sencera.
Respecte al valor del temps pots pensar: ¡Ah, si no fos el temps que m’empeny! ¡Ah, si tingués temps per acabar-ho!
El temps, imaginari, es el grapat de sorra que omple el rellotge, granet a granet. La seva primera part tu l’acabes d’omplir.
Mira-ho com vulguis però aquesta etapa està plena dels colors de l’Arc de Sant Martí. Hi son tots, i col·locadets. Alguns núvols… (el mar també en detecta de núvols i el fan canviar de color, però el mar sempre és el mar.
Ara dona la volta al rellotge de sorra i veuràs que aquesta part s’estrena amb una transparència clara de color verd (no és un color primari, però consta de vermell-groc i BLAU com el mar).
L’horitzó, a partir d’ara s’ha de tornar brillant.
Ja sé que pot semblar poc original per massa utilitzat, però el temps no passa ni per la lletra ni per el seu significat. A més, sé que a tu t’agrada molt.
Imagine
Imagine 2
EN EL CINQUANTÈ ANIVERSARI DE LA PILAR TARRAGÓ ESPÍ
És de tothom ben conegut i un tòpic, certament, que diu que al darrera d’un gran home hi ha una gran dona.
Vaig tenir ocasió de conèixer un gran home, com a company de feina:en Miquel. D’això fa alguns anys. Per això, en això de la llista d’amistats estic en un lloc ben recent.
Ah, però,em quedava per descobrir què hi havia darrera d’aquella gran persona.
I com no pot ser d’altra manera, el dia que vaig/ vam conèixer la Pilar ( perquè aleshores ja s’hi va afegir en Jaume) vam adonar-nos que no només al darrera del gran home hi havia la Pilar sinó que potser era fins i tot al revés.
No ho sabríem dir què va ser primer si l’ou o la gallina ( en els bons sentits de les paraules!!!).
Coneixem la Pilar des de fa poc, certament, però ens ha donat mostres de ser una persona molt acollidora, amb molt sentit de l’humor, amb les idees molt clares, molt bona mare i la millor companya que en Miquel, que no és tonto, podia triar.
Vaja, tota una troballa de la que ens sentim molt feliços i amb qui, per compromisos contrets anteriorment, no podem compartir la joia de fer-ne cinquanta.
Pilar, estarem amb tu amb tota aquesta tangana que t’han muntat i esperem que no t’agafi un cobriment de cor ( ja sabem que quan en Miquel es proposa fer una sorpresa, fins i tot de vegades es passa…) i també que disfrutis molt i molt aquest dia amb companyia de tota la gent que més estimes i t’estimen.
Nosaltres també t’estimem. Visquen els cinquantes i tots els que vinguin al darrera i que tots ho puguem veure!!!
JAUME I FINA
Per experiència et diem que quan en Miquel i els teus amics te’n muntin una altra quan en facis seixanta, pensaràs: tan de pressa corre el temps? si era ahir que celebràvem els cinquanta!!!
Això no és res, només el començament, ja ho veuràs!
Badalona. 5 d’abril de 2008
Hello Pilar,
Des de Montreal i malgrat que estem lluny també vull que tinguis el meu record en aquest dia tan important i especial per a tu. Gràcies a la tecnologia també puc participar – hi de certa manera.
Ja m’hagués agradat poder estar i viureu ho amb tots vosaltres. Malgrat tot, et desitjo de tot cor que tots els teus projectes (professionals, personals i familiars), es realitzin amb tota la il.lusió que sempre tens.
Una abraçada molt forta del teu cunyat Hamed
Hola Pilili
Com veus la distància ja no és excusa, i estic de nou aquí per compartir aquest dia tant especial
T’enviem unes imatges de Montreal i Quebec per animar-vos a passar les vacances l’any vinent a casa nostra
Hamed i Rosa
Algunes persones miren al mon i diuen :¿Perquè?
D’altres al miren i diuen ¿Perquè no?
Per molts anys i molts ¿perquè no?
Estem molt contents de compartir amb vosaltres un dia tan especial.
Fins aviat
Barcelona, 3 d’abril, 2008
A Pilar,
Avui, toca aturar-se i mirar de reüll cap enrere. Deixar anar un somriure de satisfacció. Agafar aire i seguir endavant.
Ens varem conèixer ja fa molt temps en aquelles sessions de dinàmiques de grup.
Quanta inseguretat!!!
Quantes relacions afectives iniciades amb la por al cos de no ser acceptat ni triat ni escollit!!!
Quin futur més incert !!!
Lentament, amb el temps has anat contestant una a una totes les preguntes que aleshores et feies. Has de sentir-te molt orgullosa de tot el que has arribat a crear al teu entorn.
Amb enyor recordem aquell estiu del 80 (jo!! segle passat) quan vareu aparèixer per la conca de Barberà. Allò va ser una taula de salvació. I també la consolidació d’una amistat. Hem compartit moltes vivències.
Tal volta farà quasi 30 anys de conviure plegats. Quin gran tresor !!!! (vols la llista actualitzada ?) Hem superat amb escreix les dificultats de cada època: Les vacances en: tenda d’acampada, rulot, casa rural, hotel,… Les segones residències amb: masia al Garraf, masia a Torrelles de Foix i masia al Montseny. Viatjar en cotxe, ferry, avió… I espera’t que això ……com l’espectacle,…. HA DE CONTINUAR
PETONS
Les llargues nits i aquell punt de creu van llaurar una gran amistat que perdurarà al menys cinquanta anys més.
Molts petons i moltes felicitats
Dels 50 anys almenys 40 els hem compartit d’una o altra manera. Què Déu t’acompanyi en els segons 50 de la teva vida. Una forta abraçada.
Per molts anys Pilar!!!
Roure’s
Felicitats Pilar,
per aquest dia tant especial et proposo compartir tres records que compartim:
el primer, el patiment que sempre tenies quan em veïes enfila’t a qualsevol lloc: – Baixa! Que et mataràs! Vols baixar, ja!… ai, ai, ai…. Mmiiiiiquuueeeelllll….. digue-li que baixi-
el segon, consisteix en retornar-te, encara que sigui de forma virtual, un petó d’aquells llargs i sorollosos que em solies donar i que em deixaven parcialment sord d’una orella:- mmmmmmmmpppsssssssshhhhhhhhhhhhhhhhhhxxxxxxxxxxxxxxxxttttttttttttttttttttttttttttuuuuuuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaaaaaaaaI i finalment, el tercer, és el record que uneix els altres dos, què no és res més que el carinyo i l’afecte constant que sempre has demostrat cap als altres.
50 línies per a la Pilar (avui ets la nostra musa)
PILAR, paciència, que és la mare de la ciència
Igual que tu ho ets de dos nois la mar de “macus”
L’Andreu i el Roger, dos “camacus”
Avui et feliciten pels teus cinquanta “tacus”
Renoi, quina experiència!!!
EN FAS CINQUANTA!!!
No et creguis que aquest número és poca cosa,
Floreta dels prats enèrgica, alegre, vigorosa
Amable, sensible, delicada, bromista, amorosa
Segur que no tothom hi arriba amb tanta planta!!!
Cinquanta, cinquanta, cinquanta
I amb quina empenta, i amb quina planta
Ningú més que tu sap apedaçar així una manta
Que del patchwork ets la jefa
Un coixí? Un coixí! Un cobrellit? Un cobrellit!
Ai Pilar, res se’t resisteix, en veure’t la roba s’espanta!!!
Ni cal parlar del senyor “efa”
Tens el Miquel tan enamorat, tan decidit
Ai com t’estima el teu marit!
Escolta bé la lliçó, perquè per nosaltres TU ets tot això:
Tendresa,
Delicadesa.
Estimació,
Sensació.
Inquietant,
Tant!
Geometria,
Econometria.
Miratge,
Un viatge.
Neu,
Floc de neu.
Eloqüent “xerradora”,
Lluitadora.
Infermera,
Ça i lla riallera!
Aire fresc, alenada,
Nuvolosa matinada.
Impacient,
Vent!
Els del teu voltant tots t’estimem!!!
Riurem junts tot cantant,
Saltant i celebrant
Avui cinc d’abril del dos-mil vuit
Recordem aquell mil nou-cents cinquanta-vuit
I per molts més que en puguis anar comptant i recordant!
Andreu
Roger
i
Neus
Per molts anys Pilar!!!
I ànim que això no és res…
Els que en tenim uns quants més t’ho podem assegurar.
Una abraçada
Molta merda!!!
Durant aquest temps moltes Pilars hem viscut:
La Pilar patidora
La Pilar imfermera
La Pilar cridanera
La Pilar riallera
La Pilar xerraire
La Pilar besucona
Però la millor Pilar que hem conegut:
És la Pilar 50entona¡
ROURE’s
Des de que en Roger, la Maria, el Pol, l’Olga i en Xaloc tenien 0,… anys han passat més de 26, que és el temps que hem pogut compartir amb tu És més doncs de la meitat d’aquests 50 teus que ara festegem.
Aquí tens una petita mostra de les bones estones que hem passat plegats i que, de ben segur, continuaran.
MOLTS PETONS!
T’ESTIMEM PILAR!
Manel, M.Mercè, Rafa, Marisol, Quim, Marta, Carme i…. MIQUEL!!
PD per cert, la noia que està amb el Miquel del barret ets tu, o una altra? No ho acabo de veure clar!
Tinc molts records teus, des que vaig néixer fins ara que ja soc un home ( je, je), he crescut amb tu i és per això que vull que en aquest dia tant especial rebis:
Felicitat, en el més profund del teu èsser.
Serenitat, cada matí quan et despertis.
Amor, de tots i totes les que t’envolten.
Records entranyables, dels moments de l’ahir.
Un present lluminós.
Un camí, que et porti a un bonic demà.
Desitjos, que es converteixin en realitat.
I sobretot el meu reconeixemnt, de totes les coses boniques que he après de tu.
Moltes felicitats
No en fa 50 però si 46 que t’estimo, Pilarona,
somrius a la terra i als arbres
als que t’envolten, i a tots els altres.
Amb el teu neguit
Desprèns l’energia que fa viure.
La teva abraçada, dosi de riures
sense mida, ni altre camí que les nostres vides.
El teu destí, fàcil d’endevinar…
el que tu vulguis, el que et proposis,
tu tries, tu avances, fidel al teu camí.
La teva gent,
no es podrà comptar amb una sola mà
saps que sempre els tens,
sempre EM tens, per allò bo i pel dolent,
per plorar i riure, fer el boig, i sentir el vent
acaronant-te la cara, entre estels d’argent.
Ets i seràs, part de la terra, i de la meva vida
els nostres records ens acompanyaran,
les cançons lliures mai ens abandonaran
mentre somriguis, mentre segueixis caminant,
mentre els teus ulls, segueixin brillant a cada instant.
Moltes Felicitats
Hola Pilar, avui celebrem els teus 50 anys i si ens permets et dediquem quatre ratlles, fruit de la nostra amistat.
Al llarg d’aquests anys hem passat junts estones molt bones, divertides castanyades, dolços tortells de Reis i caps de setmana fent de bons boletaires. Ens agrada compartir , amb tú, aquest moment i ser part d’aquesta “família” que t’acompanya.
Desitgem segueixis amb tanta energia i simpatia com fins ara!
Per molts anys !!!!!!!!!!!Una abraçada molt i molt forta
La princesa Pilar i el cavaller Maikel
o
La cavallera Pilar i el príncep ?
Aquesta llegenda va passar fa molt i molt de temps en una ciutat anomenada Braca. En aquesta ciutat hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives .
Aquesta ciutat tenia tres caus diferents que organitzaven a la gent del barri. Hi havia l’Agrupament Anselm Alvareda, l’Agrupament Gaudi i l’Agrupament escoltes Berenguer el Gran. Es van reunir aquests agrupaments i van decidir el que feien amb el drac. Així que tots els ciutadans van decidir que cada agrupament donaria menjar al drac durant dos cops al dia i poder apaivagar la seva fam. Sempre li donaven carn que trobaven pel mercat fins que es quedaren sense.
El rei i la reina de Braca convocà una reunió,on van decidir que per sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges, així els deixaria tranquils.
Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir: – Perdoneu a la meva filla, la meva filla Pilar no es mereix aquest patiment, la meva filla Pilar val tot un regne, a canvi us donaré tot el meu or , el meu argent i el meu regne, però us ho demano, si us plau, deixeu la meva filla. La Pilar era la filla mitjana del rei, era divertida i extrovertida, es relacionava amb tothom del poble, fins i tot anava a l’Agrupament Anselm Alvareda.
Els nois i noies de l’Agrupament Anselm Alvareda van decidir reunir-se no podien permetre que la princesa Pilar fos menjada per el malvat Drac.
Una noia molt eixerida i trempada que no hi veia massa bé va dir:
Tinc una idea, jo tinc un germà molt atrevit, a ell li agraden molt els animals i segur que els sap domesticar, podríem fer una escola de dracs.
Es miraven els uns als altres, la veritat és que no ho veien massa clar però tampoc s’atrevien a dir que no, així que van anar a buscar el seu germà a la Serra de Collserola on hi meditava. En Maikel així s’anomenava el germà, era un noi molt tranquil i eixerit. Sempre se li havia donat molt bé l’estudi així que es van posar davant de l’ordinador per iniciar els procés de recerca d’informació sobre els dracs.
En Mikel i l’Anna Mª tenien un tercer germà que de tant en tant donava idees així que van anar a consultar-lo. El seu germà vivia amb la mare en un barri proper a Braca. Ell treballava de fuster. Quan van arribar a casa la seva mare li van dir:
Josef! Ens has d’ajudar, hem de salvar la nostra princesa Pilar
Yo duxa no! Duxa tu!
Què has dit?
Yo trabajar. Tu qui sentado. Adieu.- el Maikel i l’Anna Mª es van quedar amb la paraula a la boca.
La seva mare estava per casa, estava una mica preocupada perquè aquella princesa li semblava molt bufona i algun cop havia vingut a casa i li ensenyava a cosir. La mare va dir:
Maikel vols dir que no podeu fer res per aquesta princesa?
Mare, demà porten la princesa al drac, tu saps que puc fer?
Ai fill, això abans no passava, cada cop esteu més carregats de punyetes.
Mare! Que demà porten la nostra princesa al Drac! – El Maikel estava molt preocupat perquè la princesa Pilar li feia “tilin”, ell no volia pas que se la menges el Drac.
Llavors un gallec que semblava que baixes de la lluna va arribar a la ciutat de Barca i va anar a parar, no se sap com, a casa de la família del Maikel. Va trucar el timbre de casa i l’Anna Mª va dir:
Qui hi ha?
Perdonad? Vosotros sabeis si este camino sube o baja?- L’Anna Mª se’l va mirar de cap a peus i de peus a cap, aquell home era si més no interessant. Quan el va veure se li va ocórrer una idea i el va deixar passar per a veure si els podia ajudar a preparar tot el muntatge.
El temps anava passant i els altres agrupaments tenien molt clar que si havia tocat a la princesa Pilar … mala sort però li tocava. Aviat va arribar el dia.
De sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa Pilar, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Maikel, per salvar la princesa que no deixava de revelar-se, de les urpes d’aquell enorme drac.
Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop, el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor.
De la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i el cavaller Maikel ben decidit en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d’amor.
Així va ser com van aparèixer el Rodolfo i l’Andrew, fills de l’amor etern que hi havia entre el Maikel i la princesa Pilar. I també va ser com van aparèixer la Jowana i la Núria de l’amor que va apareixer entre aquell gallec anomenat Yosue Manel i l’Anna Mª.
I avui després de molts anys encara continuen junts celebrant festes, aniversaris … recordant, anant creixent, fent-se grans, fent camí tots plegats, sent una gran família.
Les llegendes no cal que siguin certes, només cal que siguin boniques.
MOLTES FELICITATS , PRINCESA.
Amb tu hem compartir moltes estones , moltes vivències i ho continuarem fent per molts anys més.
José Manuel, Anna, Joana, Núria … i Yo què, yo no? Josep
I la Tuqueta.
Ah! I els 60 a CAL CRISTÒFOL.
Recull de fotos
PETONS
Hola Pilar!!! Avui és un gran dia!!! en Raúl, el Manolo, i jo una servidora, et desitjem un jornada plena de il·lusió, màgia i alegria, corre!!! comença a disfrutar-la!!! amb la teua familia i els amics de sempre. que hem estat al teu costat en moments bons i alguns no tant agradables.
Gracies per ser com ets! Gracies per haber-te conegut i haber poder compartit amb tu molt més que el treball de cada dia durant un temps.
Gracies per a donar-me la teua amistat, una abraçada de tota la meua familia,
Raúl, Manolo i Montse.
Pos-data: No sé si sabre arribar a Premia, però no pateixís, tinc el mòbil del Miquel i ja em va possar en el correu que el puc trucar….
Mai oblidaré la gresca i les rises aquell dia a neonats amb el “Alfredo Landa”. Gràcies per donar-me uns dies de treball tant divertits. Moltes felicitats. Et desitjo el millor. Un petonas.
Mucha prisa nos dimos aquel dia, para ir a colegiarnos. El tiempo nos ha hecho ver la realidad. Algo tiene de bueno cumplir años. Muchas felicidades.
1,2,3,4,5… 50. ¡ostras si los tiene todos!
Muchos besos.
M’enrecordo d’anar a casa teva a sopar quan era petit i sempre hi havien unes amanides molt bones i elaborades.
Petons, que siguis molt feliç.