Comentaris per 50 ANYS DE PILAR http://50anysdepilar.wordpress.com Moltes felicitats Pilar Sat, 04 Oct 2008 08:46:48 +0000 http://wordpress.com/ hourly 1 Comentari de olan a Hola món! http://50anysdepilar.wordpress.com/2008/03/12/hola-mon/#comment-63 olan Sat, 04 Oct 2008 08:46:48 +0000 #comment-63 gstbtrnysrnws gstbtrnysrnws

]]> Comentari de Olga Parra a Hola món! http://50anysdepilar.wordpress.com/2008/03/12/hola-mon/#comment-62 Olga Parra Sat, 05 Apr 2008 19:02:37 +0000 #comment-62 Hola guapa! el meu cigronet i jo et desitgem moltes felicitats en el teu aniversari. Un petó. Hola guapa! el meu cigronet i jo et desitgem moltes felicitats en el teu aniversari. Un petó.

]]> Comentari de JOEL a ELS 50 ANYS DE PILAR http://50anysdepilar.wordpress.com/2008/03/12/els-50-anys-de-pilar/#comment-61 JOEL Sat, 05 Apr 2008 12:16:27 +0000 http://50anysdepilar.wordpress.com/?p=4#comment-61 M'enrecordo d'anar a casa teva a sopar quan era petit i sempre hi havien unes amanides molt bones i elaborades. Petons, que siguis molt feliç. M’enrecordo d’anar a casa teva a sopar quan era petit i sempre hi havien unes amanides molt bones i elaborades.
Petons, que siguis molt feliç.

]]> Comentari de Mª Angeles a ELS 50 ANYS DE PILAR http://50anysdepilar.wordpress.com/2008/03/12/els-50-anys-de-pilar/#comment-60 Mª Angeles Sat, 05 Apr 2008 12:13:31 +0000 http://50anysdepilar.wordpress.com/?p=4#comment-60 1,2,3,4,5... 50. ¡ostras si los tiene todos! Muchos besos. 1,2,3,4,5… 50. ¡ostras si los tiene todos!
Muchos besos.

]]> Comentari de Mª Angeles a ELS 50 ANYS DE PILAR http://50anysdepilar.wordpress.com/2008/03/12/els-50-anys-de-pilar/#comment-59 Mª Angeles Sat, 05 Apr 2008 12:11:48 +0000 http://50anysdepilar.wordpress.com/?p=4#comment-59 Mucha prisa nos dimos aquel dia, para ir a colegiarnos. El tiempo nos ha hecho ver la realidad. Algo tiene de bueno cumplir años. Muchas felicidades. Mucha prisa nos dimos aquel dia, para ir a colegiarnos. El tiempo nos ha hecho ver la realidad. Algo tiene de bueno cumplir años. Muchas felicidades.

]]> Comentari de CINTA a ELS 50 ANYS DE PILAR http://50anysdepilar.wordpress.com/2008/03/12/els-50-anys-de-pilar/#comment-58 CINTA Sat, 05 Apr 2008 12:08:35 +0000 http://50anysdepilar.wordpress.com/?p=4#comment-58 Mai oblidaré la gresca i les rises aquell dia a neonats amb el "Alfredo Landa". Gràcies per donar-me uns dies de treball tant divertits. Moltes felicitats. Et desitjo el millor. Un petonas. Mai oblidaré la gresca i les rises aquell dia a neonats amb el “Alfredo Landa”. Gràcies per donar-me uns dies de treball tant divertits. Moltes felicitats. Et desitjo el millor. Un petonas.

]]> Comentari de Montse Alegret a ELS 50 ANYS DE PILAR http://50anysdepilar.wordpress.com/2008/03/12/els-50-anys-de-pilar/#comment-57 Montse Alegret Sat, 05 Apr 2008 08:25:10 +0000 http://50anysdepilar.wordpress.com/?p=4#comment-57 Hola Pilar!!! Avui és un gran dia!!! en Raúl, el Manolo, i jo una servidora, et desitjem un jornada plena de il·lusió, màgia i alegria, corre!!! comença a disfrutar-la!!! amb la teua familia i els amics de sempre. que hem estat al teu costat en moments bons i alguns no tant agradables. Gracies per ser com ets! Gracies per haber-te conegut i haber poder compartit amb tu molt més que el treball de cada dia durant un temps. Gracies per a donar-me la teua amistat, una abraçada de tota la meua familia, Raúl, Manolo i Montse. Pos-data: No sé si sabre arribar a Premia, però no pateixís, tinc el mòbil del Miquel i ja em va possar en el correu que el puc trucar.... Hola Pilar!!! Avui és un gran dia!!! en Raúl, el Manolo, i jo una servidora, et desitjem un jornada plena de il·lusió, màgia i alegria, corre!!! comença a disfrutar-la!!! amb la teua familia i els amics de sempre. que hem estat al teu costat en moments bons i alguns no tant agradables.
Gracies per ser com ets! Gracies per haber-te conegut i haber poder compartit amb tu molt més que el treball de cada dia durant un temps.
Gracies per a donar-me la teua amistat, una abraçada de tota la meua familia,

Raúl, Manolo i Montse.

Pos-data: No sé si sabre arribar a Premia, però no pateixís, tinc el mòbil del Miquel i ja em va possar en el correu que el puc trucar….

]]> Comentari de Montserrat Alegret a Hola món! http://50anysdepilar.wordpress.com/2008/03/12/hola-mon/#comment-56 Montserrat Alegret Sat, 05 Apr 2008 06:56:27 +0000 #comment-56 <a href="http://picasaweb.google.es/miquelfito/Montseraul?authkey=WRhocaelV4I" rel="nofollow">Per Molts anys!!!</a> <a href="http://picasaweb.google.es/miquelfito/FELICITATSPERALAPILAR/photo?authkey=zoe_Y_eHAs8#5185648558210814866" rel="nofollow">FELICITATS!!!</a> Per Molts anys!!!
FELICITATS!!!

]]> Comentari de Miquel a ELS 50 ANYS DE PILAR http://50anysdepilar.wordpress.com/2008/03/12/els-50-anys-de-pilar/#comment-55 Miquel Sat, 05 Apr 2008 06:44:20 +0000 http://50anysdepilar.wordpress.com/?p=4#comment-55 <a href="http://picasaweb.google.es/miquelfito/50anysdepilar?authkey=lh4UmkOkczU" rel="nofollow">Recull de fotos</a> <strong>PETONS</strong> Recull de fotos
PETONS

]]> Comentari de Anna José Manuel, Joana, Núria, Tuca i yo no? a ELS 50 ANYS DE PILAR http://50anysdepilar.wordpress.com/2008/03/12/els-50-anys-de-pilar/#comment-54 Anna José Manuel, Joana, Núria, Tuca i yo no? Sat, 05 Apr 2008 00:57:00 +0000 http://50anysdepilar.wordpress.com/?p=4#comment-54 <strong>La princesa Pilar i el cavaller Maikel o La cavallera Pilar i el príncep ? </strong> Aquesta llegenda va passar fa molt i molt de temps en una ciutat anomenada Braca. En aquesta ciutat hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives . Aquesta ciutat tenia tres caus diferents que organitzaven a la gent del barri. Hi havia l’Agrupament Anselm Alvareda, l’Agrupament Gaudi i l’Agrupament escoltes Berenguer el Gran. Es van reunir aquests agrupaments i van decidir el que feien amb el drac. Així que tots els ciutadans van decidir que cada agrupament donaria menjar al drac durant dos cops al dia i poder apaivagar la seva fam. Sempre li donaven carn que trobaven pel mercat fins que es quedaren sense. El rei i la reina de Braca convocà una reunió,on van decidir que per sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges, així els deixaria tranquils. Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir: - Perdoneu a la meva filla, la meva filla Pilar no es mereix aquest patiment, la meva filla Pilar val tot un regne, a canvi us donaré tot el meu or , el meu argent i el meu regne, però us ho demano, si us plau, deixeu la meva filla. La Pilar era la filla mitjana del rei, era divertida i extrovertida, es relacionava amb tothom del poble, fins i tot anava a l’Agrupament Anselm Alvareda. Els nois i noies de l’Agrupament Anselm Alvareda van decidir reunir-se no podien permetre que la princesa Pilar fos menjada per el malvat Drac. Una noia molt eixerida i trempada que no hi veia massa bé va dir: Tinc una idea, jo tinc un germà molt atrevit, a ell li agraden molt els animals i segur que els sap domesticar, podríem fer una escola de dracs. Es miraven els uns als altres, la veritat és que no ho veien massa clar però tampoc s’atrevien a dir que no, així que van anar a buscar el seu germà a la Serra de Collserola on hi meditava. En Maikel així s’anomenava el germà, era un noi molt tranquil i eixerit. Sempre se li havia donat molt bé l’estudi així que es van posar davant de l’ordinador per iniciar els procés de recerca d’informació sobre els dracs. En Mikel i l’Anna Mª tenien un tercer germà que de tant en tant donava idees així que van anar a consultar-lo. El seu germà vivia amb la mare en un barri proper a Braca. Ell treballava de fuster. Quan van arribar a casa la seva mare li van dir: Josef! Ens has d’ajudar, hem de salvar la nostra princesa Pilar Yo duxa no! Duxa tu! Què has dit? Yo trabajar. Tu qui sentado. Adieu.- el Maikel i l’Anna Mª es van quedar amb la paraula a la boca. La seva mare estava per casa, estava una mica preocupada perquè aquella princesa li semblava molt bufona i algun cop havia vingut a casa i li ensenyava a cosir. La mare va dir: Maikel vols dir que no podeu fer res per aquesta princesa? Mare, demà porten la princesa al drac, tu saps que puc fer? Ai fill, això abans no passava, cada cop esteu més carregats de punyetes. Mare! Que demà porten la nostra princesa al Drac! – El Maikel estava molt preocupat perquè la princesa Pilar li feia “tilin”, ell no volia pas que se la menges el Drac. Llavors un gallec que semblava que baixes de la lluna va arribar a la ciutat de Barca i va anar a parar, no se sap com, a casa de la família del Maikel. Va trucar el timbre de casa i l’Anna Mª va dir: Qui hi ha? Perdonad? Vosotros sabeis si este camino sube o baja?- L’Anna Mª se’l va mirar de cap a peus i de peus a cap, aquell home era si més no interessant. Quan el va veure se li va ocórrer una idea i el va deixar passar per a veure si els podia ajudar a preparar tot el muntatge. El temps anava passant i els altres agrupaments tenien molt clar que si havia tocat a la princesa Pilar ... mala sort però li tocava. Aviat va arribar el dia. De sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa Pilar, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Maikel, per salvar la princesa que no deixava de revelar-se, de les urpes d’aquell enorme drac. Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop, el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor. De la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i el cavaller Maikel ben decidit en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d’amor. Així va ser com van aparèixer el Rodolfo i l’Andrew, fills de l’amor etern que hi havia entre el Maikel i la princesa Pilar. I també va ser com van aparèixer la Jowana i la Núria de l’amor que va apareixer entre aquell gallec anomenat Yosue Manel i l’Anna Mª. I avui després de molts anys encara continuen junts celebrant festes, aniversaris ... recordant, anant creixent, fent-se grans, fent camí tots plegats, sent una gran família. Les llegendes no cal que siguin certes, només cal que siguin boniques. <strong>MOLTES FELICITATS , PRINCESA.</strong> Amb tu hem compartir moltes estones , moltes vivències i ho continuarem fent per molts anys més. <strong>José Manuel, Anna, Joana, Núria ... i Yo què, yo no? Josep I la Tuqueta.</strong> Ah! I els 60 a CAL CRISTÒFOL. La princesa Pilar i el cavaller Maikel
o
La cavallera Pilar i el príncep ?

Aquesta llegenda va passar fa molt i molt de temps en una ciutat anomenada Braca. En aquesta ciutat hi havia un drac monstruós, amb les urpes llargues i l’alè de foc. Aquest drac feia fugir al poble, matava la gent amb el seu alè i s’empassava les persones vives .
Aquesta ciutat tenia tres caus diferents que organitzaven a la gent del barri. Hi havia l’Agrupament Anselm Alvareda, l’Agrupament Gaudi i l’Agrupament escoltes Berenguer el Gran. Es van reunir aquests agrupaments i van decidir el que feien amb el drac. Així que tots els ciutadans van decidir que cada agrupament donaria menjar al drac durant dos cops al dia i poder apaivagar la seva fam. Sempre li donaven carn que trobaven pel mercat fins que es quedaren sense.
El rei i la reina de Braca convocà una reunió,on van decidir que per sorteig li donarien al drac una persona cada dia, perquè se la menges, així els deixaria tranquils.
Un dia, per mala sort, li va tocar a la filla del rei, i ell tot plorós va dir: – Perdoneu a la meva filla, la meva filla Pilar no es mereix aquest patiment, la meva filla Pilar val tot un regne, a canvi us donaré tot el meu or , el meu argent i el meu regne, però us ho demano, si us plau, deixeu la meva filla. La Pilar era la filla mitjana del rei, era divertida i extrovertida, es relacionava amb tothom del poble, fins i tot anava a l’Agrupament Anselm Alvareda.
Els nois i noies de l’Agrupament Anselm Alvareda van decidir reunir-se no podien permetre que la princesa Pilar fos menjada per el malvat Drac.
Una noia molt eixerida i trempada que no hi veia massa bé va dir:
Tinc una idea, jo tinc un germà molt atrevit, a ell li agraden molt els animals i segur que els sap domesticar, podríem fer una escola de dracs.
Es miraven els uns als altres, la veritat és que no ho veien massa clar però tampoc s’atrevien a dir que no, així que van anar a buscar el seu germà a la Serra de Collserola on hi meditava. En Maikel així s’anomenava el germà, era un noi molt tranquil i eixerit. Sempre se li havia donat molt bé l’estudi així que es van posar davant de l’ordinador per iniciar els procés de recerca d’informació sobre els dracs.
En Mikel i l’Anna Mª tenien un tercer germà que de tant en tant donava idees així que van anar a consultar-lo. El seu germà vivia amb la mare en un barri proper a Braca. Ell treballava de fuster. Quan van arribar a casa la seva mare li van dir:
Josef! Ens has d’ajudar, hem de salvar la nostra princesa Pilar
Yo duxa no! Duxa tu!
Què has dit?
Yo trabajar. Tu qui sentado. Adieu.- el Maikel i l’Anna Mª es van quedar amb la paraula a la boca.
La seva mare estava per casa, estava una mica preocupada perquè aquella princesa li semblava molt bufona i algun cop havia vingut a casa i li ensenyava a cosir. La mare va dir:
Maikel vols dir que no podeu fer res per aquesta princesa?
Mare, demà porten la princesa al drac, tu saps que puc fer?
Ai fill, això abans no passava, cada cop esteu més carregats de punyetes.
Mare! Que demà porten la nostra princesa al Drac! – El Maikel estava molt preocupat perquè la princesa Pilar li feia “tilin”, ell no volia pas que se la menges el Drac.
Llavors un gallec que semblava que baixes de la lluna va arribar a la ciutat de Barca i va anar a parar, no se sap com, a casa de la família del Maikel. Va trucar el timbre de casa i l’Anna Mª va dir:
Qui hi ha?
Perdonad? Vosotros sabeis si este camino sube o baja?- L’Anna Mª se’l va mirar de cap a peus i de peus a cap, aquell home era si més no interessant. Quan el va veure se li va ocórrer una idea i el va deixar passar per a veure si els podia ajudar a preparar tot el muntatge.
El temps anava passant i els altres agrupaments tenien molt clar que si havia tocat a la princesa Pilar … mala sort però li tocava. Aviat va arribar el dia.

De sobte, quan el drac ja obria la seva gran boca per menjar-se d’una queixalada la princesa Pilar, va aparèixer, cavalcant sobre un cavall blanc i amb la seva llança i el seu escut daurat el cavaller Maikel, per salvar la princesa que no deixava de revelar-se, de les urpes d’aquell enorme drac.
Aquell cavaller va alçar la seva llarga llança i d’un cop, el drac va caure a terra desplomat, amb la llança clavada al vell mig del cor.
De la sang del drac que li regalimava cos avall en va sortir un roser, amb unes roses que brillaven amb la esplendor del sol, i el cavaller Maikel ben decidit en va collir una, la més bonica de totes, va anar a la princesa i li va donar en senyal d’amor.
Així va ser com van aparèixer el Rodolfo i l’Andrew, fills de l’amor etern que hi havia entre el Maikel i la princesa Pilar. I també va ser com van aparèixer la Jowana i la Núria de l’amor que va apareixer entre aquell gallec anomenat Yosue Manel i l’Anna Mª.
I avui després de molts anys encara continuen junts celebrant festes, aniversaris … recordant, anant creixent, fent-se grans, fent camí tots plegats, sent una gran família.
Les llegendes no cal que siguin certes, només cal que siguin boniques.

MOLTES FELICITATS , PRINCESA.

Amb tu hem compartir moltes estones , moltes vivències i ho continuarem fent per molts anys més.

José Manuel, Anna, Joana, Núria … i Yo què, yo no? Josep

I la Tuqueta.

Ah! I els 60 a CAL CRISTÒFOL.

]]>